No hi ha res com estar mig adormida, per a creure que el fred és una bona solució a les meves lleganyes. Estem a 8 graus, segons el termòmetre de casa, però a la Uni fa més fred.
Crec que és com una espècie de microclima universitari, els que hem estudiat a l'Autònoma sabem de què parlem. De fet, la setmana passada, la gespa de la Universitat estava coberta per una finíssima capa de rosada, gelada de manera incipient.
Nens i nenes, si a Barcelona esteu a 20 graus, aquí amb prou feines arribem als 10, així que prepareu els abrics-mòmia per a protegir-vos del fred!
Com que aquesta setmana ja tinc les primeres visites, estic contenta. Ara a casa no estic tan malament, si tenim en compte que la noia-ocupa valenciana, que dorm al rebost-menjador-habitació indefinida és tan xarraire com jo. Pel que fa a la meva llibertat de moviments, segueix tan coartada com sempre. Sense una taula on menjar, ni una tele que mirar si el menjador "real", és a dir, l'habitació del propietari del pis-patera, em veig limitada a romandre a la meva habitació llegint (porto 4 llibres en un mes) o escrivint aquí.
En una setmana vaig al pis d'estudiants, amb una habitació més gran que la que tinc ara; amb una tele (per veure CSI, que ahir m'ho vaig perdre, SNIFFF, volien veure MIRA QUINE BAILA a TVE-canal internacional) i un sofá-futó on jeure a la "bartola" en la meva pròpia habitació; una cuina-menjador immensa on cuinar i seure a menjar com les persones humanes, que no han de viure en un "zulo", on dormen-viuen-mengen, degut al seu captiveri; amb un noi i quatre noies més de la meva edat, amb vides, obligacion i inquietuds més similars, amb qui compartir converses (sense cap tipus d'adjectiu, simplement converses).
Potser resulta que són uns fiesteros de la ostia, però sempre hi ha inconvenients... NUNCA LLUEVE A GUSTO DE TODOS.
