DIA GRIS

Avui és un dia gris, no pas perquè faci mal temps, tot i que tot està cobert per una petita capa de neu. Volia recordar com era un dia de sol. Avui és un dia de sol amb molts núvols mentals que no em deixen veure com es de maco Estocolm, en un dia de fred, però assoleiat.
Per què? En pocs dies torno a casa i deixaré amics. En pocs dies torno a casa i m'he d'enfrentar a la realitat: acabar el doctorat en 4 mesos. Tornaré a estar envoltada dels meus "antics" amics i dels inconvenients d'una ciutat on entenc la llengua i no puc ser una persona anònima, que somriu quan es troba turistes de la pròpia terra... ;)
Avui estic trisa.

TEATERN SCENARIO

Hola family,
Divendres vaig ballar al teatre i aquí podeu veure una mostra. Si feu click a l'enllaç (títol del post), podeu veure més fotografies.
Desitjo que us agradin!

Olsen sisters!

Al web de PETA (PEOPLE FOR THE ETHICAL TREATMENT OF ANIMALS) tenen aquesta notícia avui...

Meet Hairy Kate and Trashley Trollsen!
The Olsens are well known for flaunting fur, and peta2 has turned its campaign against the terrible twins up a notch. Dress up the twins and watch a new spoof video at peta2.com! Read More

Fin i tot han fet "merchandising" d'elles (ja tenen les seves pròpies nines, en versió no PETA): samarrertes, jocs, videos, ...
Apali, a pasar-ho be amb la Hairy-Kate i la Trashley.


Dress up the Trollsen Twins at peta2.com!

LUCIADAGEN

Per explicar-vos de què va el percal, us copio i enganxo aquest resum, que ho explica la mar de bé!

HISTORY OF LUCIADAGEN

In Sweden, December 13 is Luciadagen, or St. Lucia's Day. It is the
beginning of their holiday season. St. Lucia was a young woman who lived
in first century Rome. She was a Christian who would not give up her
faith to marry an unbeliever. She was tortured and killed by order of
the Roman Emperor, Diocletian.

Stories of her courage were brought to Sweden by missionaries where
she became known as the Lucia Bride. Old people said the Lucia Bride
would go out early in the morning to bring food and drink to the poor.
She wore white robes and a crown of light.

The story is acted out in Swedish homes with the oldest daughter playing
the Lucia Bride. Early in the morning on December 13, she brings her
parents a tray of sweet saffron buns and some coffee. She wears a white
gown and a crown of greens, often made of holly. Her sisters and brothers
dress in white and follow her. The girls carry lit candles and the boys
wear tall, pointed caps and are called "star boys."

St. Lucia is also honored in Sicily, where she was born. Christians there
gather to celebrate her day with bonfires and torchlight parades...
a fitting celebration since Lucia means "light."

Bill Petro, your friendly neighborhood historian
www.billpetro.com/holidayhistory

Per cert, avui també hauré de fer hores extres al lab... Say thanks to COS-7 cells, HeLa cells and bacteria contaminations! A San Honorato li resaré alguna cosa, per a que tot em funcioni; per si no ho sabeu, quan alguna cosa es perd o no funciona, a cas meva diem: "San Honorato, San Honorato, los cojones te ato. Hasta que no (whatever que se os ocurra) no te los desato" i el millor de tot es que FUNCIONA, I swear!

Segueixo al lab...

Sí amics i amigues, segueixo al lab... I dintre de poc tindré aquesta pinta...

I per què us preguntareu? Doncs perquè en 10 dies torno cap a casa i queden moltes coses per fer. No les podia haver fet abans, us preguntareu? Doncs no, perquè les cèl.lules decideixen morir-se, els microscopis decideixen no funcionar i la gent no va al psiquiatre tant sovint com haurien! De fet, n'hi ha més a fora que a dins... En fin, sin comentarios.



Us volia dir que tinc un nou ídol, es diu DEXTER MORGAN. Em sembla que la sèrie comencarà a LA SEXTA en breu, però aquí ja he pogut veure la primera temporada... I és boníssima! En la línia de sèrie de forenses, però sense connexió amb CSI i derivats (Bones, NAVY CIS,...)
Ja em direu què en penseu!

Ericdalsbadet

Aquest és el nom del gimnàs on vaig. Està forca bé, ja que hi ha 4 piscines (una de 50m, una altra de 25m, una per fer "aquagym" i una altra per aprendre a fer submarinisme). A part hi ha 3 jacuzzis i una zona que sembla un parc aquàtic amb dos tobogans que tenen forma d'espiral. Un dels 3 jacuzzis està a l'aire lliure i és molt curiosa la sensació d'estar en aigua calenta i tenir els "mofletes" gairebé congelats.
No puc posar cap foto, perquè no deixen fer fotos dins (soposo que és perquè hi ha molts nens i passen de pederastes). De tota manera si voleu mirar tot el que fan (en suec, of course) us passo el link (també el trobeu picant sobre el nom del post):
http://www.stockholm.se/Extern/Templates/Page.aspx?id=60172
La setmana passada hi vaig anar un dia, dimarts o un dijous, i el profe que donava la classe era diferent (normalment vaig dilluns i dimecres). Va resultar el típic paio amb pantalons ben apretats i marcant (mare meva, hauria d'estar prohibit!). El paio no feia més que posar-se de perfil, ECCCCCS! I anava noia per noia (els homes no li interessen crec), corregint postures... Aixxxx. Quan em va tocar a mi (sí, en mi també es va fixar, tot i que sembli extrany), em deia coses en suec, que no entenia pas, però no li anava a donar peu a que em seguís parlant, simplement l'ignorava, ni li vaig mirar a la cara. Crec que així he frustrat més d'un! Ho sento, no m'agrada ser maleducada, però passo de que em vinguin a tocar, aprofitant la seva "posició” de profe de gimnàs...
Per cert, el paio que em va seguir el primer dia de feina fins al super també va al mateix gimnàs, si es que Dios los cría y ellos se juntan!
Bé, me'n vaig al gimnàs, tot i que és una mica tard.

¡Esto es pa veeeeeeeeerlo!

Hi ha un paio al que se li ha anat la bola, però molt. Ha fet un blog on posa les dones (totes unes putes, segons ell i els seus sequaços) i alguns homes (pagafantas, els anomenen, dígali home normal que és feminista segons ells) de volta i mitja. He fet alguns comentaris, però no estic gaire segura que no els esborri. Lobotomia terapèutica? SIIIIIIIIIIII!

PIPOL OF MAI GUORK

Aquí us presento la meva petita obra d'art! El vaig fer per al comiat de la noia catalana del meu lab. Si ja ho diu ma mare que sóc una artista... ;)

Cap de setmana a UPPSALA

El cap de setmana passat vaig estar a Uppsala i aquesta fotografia resumeix el que vaig veure: un impressionant paissatge cobert de neu! Uppsala va ser la capital de Suècia durant molt de temps, si no tinc entès malament. De fet hi trobem GAMLA UPPSALA a les afores, on hi ha tota una sèrie de turonets. Aquests turonets són una espècie de "piramides" vikingues. Desgraciadament no vaig tenir temps de veure-ho, però he de tornar-hi a l'estiu per tenir una visió menys "freda" de Suècia ;)
Si voleu informació sobre la ciutat, només heu de clicar al següent link:
http://www.uppsala.se/uppsala/templates/InternationalStartPage____14834.aspx
Prometo posar més fots d'Estocolm i de les meves visites als seus voltants!
PUSS!

RECORDANT VELLS TEMPS...

Raquel, descansa, em sembla que treballes massa i no tens temps ni de mirar el blog. Jo fa dies que no escribia res, però això ha de canviar...
Mil petons des d'Estocolm!

A vegades tinc aquesta sensació....

La foto només és per animar... És diumenge, de fet dilluns, ja que són la 1:15 de la matinada i demà treballo després d'una setmana de visita a BCN (no diré que han estat vacances).


Mireu aquest vídeo, no coneixeu la lletra? ;)
http://www.zappinternet.com/video/sorXgaHpaY/Coro-de-quejas-de-Helsinki-subtitulado
Jo, a vegades, tinc aquesta sensació: NO ÉS JUST!

MATINS PUNT SI, MATINS PUNT NO (Catalans, ja sóc aquí)

Ahir al vespre se'm va fer extrany veure la tele en castellà i en català i estava mega-hiper-sobada després d'haver dormit 2 hores abans d'agafar el vol cap a casa. He de confessar que no vaig veure CSI...
Ara estic mirant MATINS PUNT SI, MATINS PUNT NO. Sense comentaris (mentida! aquest home segueix crispant els nervis de qualsevol persona humana).
Bé txiqüels i txiqüeles, si voleu quedar, ja sabeu on trobar-me (eche peacho teléfono móvis).
Abans que se m'oblidi, aquí també fa fresqueta (no tanta com la que tenia a Estocolm, perquè ahir nevava de valent, però fa FRED al vespre i jo no tinc calefacció a casa...)

Visites

Les visites ja són aquó: la Silvinha, la Martulina i en Davide ja han arribat i han portat molt de pernilet!!!! I vinatxo! I formatge "typical espanish".
Demà fem soparet a casa amb alguna gent del lab, alguns companys de pis i els meus nous amics (una noia d'Alacant i uns nois grecs que són veïns seus).
Ja penjaré foticos la propera vegada...
PUSS!

Sóc una princeeessaaaaaa

Són les 19:48 d'un divendres de pluja. Fa unes hores m'he enterat que els meus super ratolins trangènics japonesos han aterrat a Roma. Horror!! Mira que els tios de la world courier m'haurien hagut contactar abans, però no. Ara em trobo amb el "percal" que l'estabulari està tancat i demà em fan l'enormíiiisim favor de venir a estabularitzar els meus ratolinets. Però què collons, ara tinc que esperar que arrivi el camió de Roma i clar, ja se sap que els divendres hi ha tràfic per tot arreu...Els pobres animalets hauran de passar la nit a l'estudi del lab i jo m'hauré de menjar la pizza aquí mentre espero.
Aquestes coses no es fan a una princesa...

Idiomes, llengues i llenguatges

Cada dia que passa, m'adono que sóc molt afortunada per poder parlar dues llengües desde que sóc petita. Potser no parlo, ni escric, ni llegeixo les dues llegües perfectament, són coses que passen... Però, em puc comunicar en les dues, puc llegir noveles/diaris/poesia i puc ensenyar-les a qui m'ho demani.
Ara pensareu, que ja torno a estar pensativa, però hi ha hagut dos comentaris que m'han molestat molt. Fa 15 dies, hi va haver aquell debat per TVE amb en Duran i Lleida i el Carod-Rovira. Vaig arribar tard a veure'l (coses de viure en un bunker...), però em vaig poden enganxar al final del Duran i Lleida i vaig poder veure sencer el del Carod-Rovira (sencer, en aquella casa de bojos, és un eufemisme). Quan el germà de l'okupa de la cuina va dir que no era necessari parlar català a Catalunya, gallec a Galícia i euskera al Pais Basc, perquè la gent t'entèn si parles en castellà ... Se me llevaron todos los demonios. El mateix comentari (o una cosa similar) va fer un paio de Valladolid, amb la seva camisa ben planxada i el seu jerseiet (Polo Ralph Lauren-like) sobre haver de parlar en català a Catalunya. El germà informàtic de l'okupa també va dir que si una llengua tendeix a desaparèixer, no cal fer cap esforc per a intenta aturar la seva desaparició, ja que segueix el seu curs... QUE LI DIGUIN ALS DE GREENPEACE AMB LES BALENES! S'ha germana el deixa per impossible, ella és Filòloga...
Abans d'ahir, una de les meves companyes de pis em va preguntar que perquè havia estudiat alemany, si només es parlava a Alemanya. Era més lògic aprendre francès, perquè hi havia més països al món on es parlés.
Amb tot això, on vull anar a parar? Doncs simplement, vull agrair a la meva profe de català de BUP i COU que m'ensenyés que un se sent més identificat amb la seva llengua que amb el seu "pais", ja que les llengües no entenen de fronteres; que poder llegir un llibre en "versió original", sempre és més gratificant que llegir la traducció, si es coneix be l'idioma en què està escrit (Marta, no vull ofendre't, crec que entens el que vull dir); que poder parlar en la pròpia llengua és un luxe, després d'anys (hauria de parlar de segles?) de repressió.
Em sembla que votaré ERC en les pròximes eleccions...

PERNIL, FORMATGE I VINET

Tumorrrrou, I guill be in BARCHELOOOONA! Menjaré PERNIL, FROMAGE DE LA MAISON OCH VINO. Ggggggggggggggggr.

Ese peacho de cuerpo...

Grrrrrr...Amapola, mira ese cuerpo, esa mente...Això és el que he trobat aquest matí quan he obert la pàgina web de El Periódico de Catalunya. Esa alegria pal cuerpo de buena mañana!!! El iogurín en qüestió té 18 anys, però com ja és major d'edat, li podriem fer uns quants favors...o ell a nosaltres?? Grrrrrr...

L'article de la discòrdia

Diari "Il mattino" d'ahir 10 d'Octubre del 2007. Entrevista a una companya del institut que està acabant el doctorat i que ha estat 4 mesos a NYC. No crec que aconsegui llegir-ho (la lletra és massa petita oi?) però ja us dic que no tira floretes quan parla del TIGEM...Ella diu que no volia parlar malament de l'institut, sino que volia criticar la situació de la recerca a Itàlia (bé, com us podeu imaginar, no té res a envejar a la situació espanyola...). Doncs el gran jefe ha montat en còlera, ha decidit escriure un contra-article i ens ha reunit a tots a la sala conferències. Motiu: dir-nos com cal comportar-nos en el cas de que ens facin una entrevista. I bé, ha aprofitat l'ocasió per fer un mini debat sobre la situació de la recerca a Itàlia, perspectives de futur dels joves investigadors, bla bla bla...Les mateixes coses que diriem nosaltres a Barcelona! Semblava la reunió d'una secta...I jo preocupada per si les meves cèl.lules escupien el Lysotracker de tant temps que portaven incubant-se...Pensava que allò no acabava mai!

No hi ha res com estar en un institut de fama nacional...

Estem de trasllat

Que sapigueu que la Meri Key a Suècia no és l'única que cambiarà casa dins de poc. Jo també estic a la búsqueda d'una nova situació (donada la futura maternitat de la meva companya de pis). Ahir vaig anar a veure una casa i em va agradar bastant. L'habitació és enorme (crec que antigament era la sala d'estar de la casa) i té molta llum (crec jo vaja, perquè la vaig anar a veure a les 7'30 de la tarda...). Hi cabria perfectament un llit de matrimoni i 4000 mobles més i encara seria gran (ara mateix tenen plantada al mig de l'habitació un ataula rodona de menjador i encara sobra espai). A més, la cas està en una zona super tranqui, en una comunitat pirvada; i hi viuen altres 3 noies (vaig conèixer només 2 i em va donar la sensació que són les típiques empollones que no celebren festes. Perfecte!). A més, l'habitació es troba just entrar a casa a mà dreta (com la meva d'ara! serà el destí?) i les altres estan al fons del passadís, així que poc em molestarien...La cuina no m'entusiasma gaire, però realemnt, crec que no trobaré res milor per aquest preu i tan a prop del lab!
Si us diguès ja en el que estic pensant...IKEA...grrrrrrrrrrr...Mentalment ja estic dissenyat la meva futura habitació (i la web d'Ikea m'està ajudant molt a decidir-me!)
Viva IKEA i els suecs!

Bon dia!

No hi ha res com estar mig adormida, per a creure que el fred és una bona solució a les meves lleganyes. Estem a 8 graus, segons el termòmetre de casa, però a la Uni fa més fred.
Crec que és com una espècie de microclima universitari, els que hem estudiat a l'Autònoma sabem de què parlem. De fet, la setmana passada, la gespa de la Universitat estava coberta per una finíssima capa de rosada, gelada de manera incipient.
Nens i nenes, si a Barcelona esteu a 20 graus, aquí amb prou feines arribem als 10, així que prepareu els abrics-mòmia per a protegir-vos del fred!
Com que aquesta setmana ja tinc les primeres visites, estic contenta. Ara a casa no estic tan malament, si tenim en compte que la noia-ocupa valenciana, que dorm al rebost-menjador-habitació indefinida és tan xarraire com jo. Pel que fa a la meva llibertat de moviments, segueix tan coartada com sempre. Sense una taula on menjar, ni una tele que mirar si el menjador "real", és a dir, l'habitació del propietari del pis-patera, em veig limitada a romandre a la meva habitació llegint (porto 4 llibres en un mes) o escrivint aquí.
En una setmana vaig al pis d'estudiants, amb una habitació més gran que la que tinc ara; amb una tele (per veure CSI, que ahir m'ho vaig perdre, SNIFFF, volien veure MIRA QUINE BAILA a TVE-canal internacional) i un sofá-futó on jeure a la "bartola" en la meva pròpia habitació; una cuina-menjador immensa on cuinar i seure a menjar com les persones humanes, que no han de viure en un "zulo", on dormen-viuen-mengen, degut al seu captiveri; amb un noi i quatre noies més de la meva edat, amb vides, obligacion i inquietuds més similars, amb qui compartir converses (sense cap tipus d'adjectiu, simplement converses).
Potser resulta que són uns fiesteros de la ostia, però sempre hi ha inconvenients... NUNCA LLUEVE A GUSTO DE TODOS.

Jiuman molecular genetics

Eii penya! Finalment he posat el meu nom en un paper!! Quina emoció mareta meva...Sisè nom, però per alguna cosa es comença! I bé, no em puc queixar. L'altre dia, quan vaig anar a buscar-lo a Pubmed...HORROR! Han escrit malament el meu nom AAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRG! I això que a l'article està ben possat! Però el Sr.Pubmed creu que "Raquel de Pablo" cal abreviar com "Pablo RD". Nooooorrrrrrrrr! Així que caldrà enviar una mail al senyor Pubmed i fer-li saber que "yo no soy esa!". Comença malament la cosa...

Si voleu certificar el que us dic, busqueu "A block of autophagy in the LSD" by Settembre C. et al, i ja veureu com no dic mentides...

Get jaxtr | Login

Merikeys Viatgeres: I CAN'T HELP FALLING IN LOVE... WITH IKEA

Avui ja he fet la crònica a l'altre blog...

La meva primera classe de dansa...

Eiiiiiiiiiii fanàtiques de la dansa del ventre! Aquí teniu a una nova companya! Ahir vaig anar a la primera classe de dansa del ventre (no sé si serà també l'última...). Vaig anar amb la meva companya Cris, i no ens pensàvem que seria tan dur...Quin mal de malucs, "culet" i abdominals...aiiiiiish! Però em va agradar molt! Això sí, si decideixo continuar, m'hauré de comprar el mocadoret, que sino, no té gràcia moure's i no fer soroll!!!

Dic que dubto si continuar perquè gairebé tots els meus companys s'apunten al gimnàs que hi ha sota el laboratori i clar, jo no vull ser l'asocial que fa una altra cosa (i clar, les dues coses no pot ser, tant pel temps com per la butxaca, que aquí aquestes coses són més cares que a BCN...)

Bueno noies, l'eperiència ha valgut la pena!!!

Esto es pa veeeeerlo...

No us podeu perdre aquesta pàgina...

Històries del lab...

Els caps de setmana els tinc lliures, però la setmana passada vaig haver d’anar al laboratori i va ser un show! Totes les portes s’obren amb la mateixa clau i per accedir al departament cal una targeta que té un codi associat.

Com que volia fer unes fotos del laboratori (per posar-les al bloc...), vaig tancar sense voler la porta del meu despatx, on tenia la clau i la targeta. Què podia fer? Ho tenia tot allà dins. Després d’intentar fer de MacGuiver i obrir la porta amb unes pinces (això funciona a les pelis, vaig pensar!) i adonar-me que no funcionava, vaig intentar trucar a Securitas, però no entenc gaire el suec i si truques des de la Uni a un telèfon intern no necessites posar els dos primers dígits!

Vaig trucar a no sé qui, que molt amablement, en anglès, em va dir que m'equivoca. Mare de Déu! Finalment, vaig decidir que només podia fer una cosa: obrir la porta del departament i mantenir-la oberta durant més d’un minut. Això activa una alarma i al mateix moment que arribava la noia de seguretat, havia aconseguit trucat a Securitas, amb el número correcte, i explicar-los em meu problema. Divertit , oi?

Jo patia perquè havia d’anar a signar el contracte de la nova habitació i pensava que arribaria tard (tenia la jaqueta, els diners, el bonus del metro, el meu mòbil i les claus de casa dins del despatx!).

En fin Serafín, històries del lab...

Faraglioni...

Quines coses té la vida...Dissabte passat estava a la meravellosa illa de Capri i avui, estic de "curranta" al laboratori! Bé, que dir-vos d'aquesta paradisiac panorama que ens ofereix la VIPíssima illa (per tot arreu hi han fotos dels famosos que hi van per l'estiu, tipus Mariah Carey, Stallone, Clooney...). Però no només tot és "pijerio" (com podeu imaginar, està plena de boutiques Versace, D&G, Prada, LV...) sinó que també té meravelles naturals com els famosos "Faraglioni" i l'Arc Natural (a part d'una mar espectacular). Ara entenc perquè hi van tant els famosos. Bé, no només perquè és super maca sinó perquè també són els únics amb una butxaca que es pot permetre unes vacances allà! (Nosaltres vam ser del rollo cutrillo i vam anar i tornar el mateix dia...)

La banda sonora ideal per un dia a bord s'un iot a Capri? "This is what you are" de Mario Biondi. Si no la coneixeu, us la recomano...

Ugly Betty

Marujes d'Itàlia! Avui s'acaba la primera temporada d'Ugly Betty!! Aquesta noia tan simpàtica ( i no com la Bea de tele 5 que veu ma mare per les tardes...teatrillo de calle! Perquè mira que és cutre!) i tan mona (perquè lletgeta és, però té la seva gràcia!). Doncs s'han acabat els dimarts per la nit davant de la tele, ara que començava a fer rasqueta i és la millor activitat que hi ha per fer a l'hora de sopar (mirar la tele vull dir). Ara només em queden coupats els dimecres per la nit amb Grey's Anatomy i els diumenges nit amb "Heroes" (siiii, menys mal que estan ells!!!). Per aquells que no conegueu encara la Betty de Manhattan, he sentit dir que ho faran a Cuatro. Informeu-vos, perquè mola més que la espanyolada que fan a la sobretaula...

GRATTIS!

Tens tota la raó, però just acabo de veure ara el teu comentari. Mira que ho tenia apuntat a l'agenda i hi vaig estar pensant la setmana passada. Ho sento. Ahir se'm va passar i he estat fent cosetes amb l'ordinador i ara m'ha vingut un flaix i t'he enviat un mail, després he escrit al messenger i ara al blog. Just m'adono que ja m'havies escrit tu a les 12.

Espero que no torni a passar...

El monstre de la llet ha comprat menjar!

Com podeu comprovar tinc la fruita a la finestra, però sembla que no serà necessària aquesta mesura, ja que ahir va anar al súper i va reposar tot el que m'havia pispat des de l'inici! Us dono tots els detalls per a què entengueu el que ha passat...

Divendres, una mica abans de la 1 de la matinada (podem dir que estem a dissabte doncs):

Arribo a casa, després de la festa de disfresses. Parlo una estona amb ell (li recordo que el dissabte passat em va demanar 200 corones sueques, com uns 20 leros) i em dirigeixo a menjar alguna coseta sense haver-les conseguit (diu que el dimarts me les donarà, qui em mana a mi deixar-li pasta?). M'adono que ha fet una de les seves "especialitats culinàries": truita de tonyina. Comprovo que m'hagi agafat cap ou, però amics i amigues: de qui era la llauna de tonyina? De la menda lerenda. Li dic, molt educadament, que jo no li agafo res i ell no m'agafa res, però ell argüeix que encara (em) queda una altra llauna de tonyina, que no se les ha acabat pas totes. Jo li repetixo que no és aquest el sistema que vull seguir i anem a dormir (cadascú al seu catre, of course).

Dissabte, mig matí:

He estat fent la maruja (netejar la cuina, la meva habitació, el bany, posant rentadores). Dino (nens i nenes, aquí dino sobre les 11:30 o una mica abans fins i tot, el dissabte em vaig permetre el "luxe" de dinar a les 12!) i em preparo per anar a la biblioteca a tornar 2 CD d'U2 i a xafardejar pel centre comercial que hi ha al costat. Ja tinc el vestit del casament, però necessitaria un xal o alguna cosa mona que abrigui per posar-me pels hombros. El monstre de la llet, que a partir d'ara l'anomenarem mjölk-avskyvärdhet, NI DE CONYA! Volia fer la gràcia i posar-ho en suec, però "me creo de que no". Donc el paio aquest es lleva i ens dirigim unes paraules (no sé si està emprenyat o dormit, però me la pela bastant si he de ser sincera...).

Dissabte tarda-vespre:

Després que em quasibé em tanquin dins l'H&M (només són les 5 de la tarda, però aquí els dissabtes i diumenges les tendes tanquen "aviat", entre setmana tenen obert fins les 6 o les 7!), vaig al super a compra cosetes (mai se sap quina en pot haver fer aquest "monstre"). Decideixo provar el Gulasch (http://historiasdelagastronomia.blogspot.com/2006/10/el-gulasch.html) i en compro. Tinc tanta gana que em menjaria qualsevol cosa...

Arribo carregada com una mula a casa i quan obro la nevera m'adono que el monstre de la llet ha comprat 3 o 4 bricks de llet i ha reposat al rebost el que m'havia utilitzat (2 llaunes grans de tonyina). Recodo que el meu horòscop del dia em deia
"Ironically you might make more progress by not taking any action". Quan em vaig llevar pel matí em vaig dir "Gessamí, controla't, perquè li tiraràs la caballeria per sobre i al final et quedaràs dormint sota un pont". Sort, perquè ja tinc el menjar, sense haver hagut d'aixecar la veu ni posar-li laxant a la llet (mesura que no descarto, però que m'ha estat suggerida per terceres persones).

Bé, us deixo, que després d'aquest comentari tan extens no sé si voldreu tornar a visitar la pàgina...

Mascarade!

Divendres va tenir lloc la festa de disfresses, després que un noi del departament va llegir la tesi. No us podeu imaginar com és de diferent llegir la tesi a Estocolm. No hi ha un tribunal com a Barcelona, hi ha un oponent, qui realitza una introducció del tema (10 minuts) i després el doctorand fa una exposició dels resultats de la tesi (20-30 minuts). En acabar, comença una "discussió" entre l'oponent i el doctorand (1 hora aproximadament). Quan l'oponent està satisfet amb les respostes del doctorand, un tribunal format per 2 o 3 persones fan més preguntes. Si no recordo malament, abans d'aquest tribunal (que poc tenen a dir, perquè l'oponent ja ho ha preguntat quasibé tot), la gent del "púbic" pot fer preguntes, però no cal que siguin doctors.

A més a més, en entrar a la sala, pots agafar una tesi (s'imprimeixen com 200 o 300 còpies que es reparteixen per tota la universitat) i "seguir" el que explica el doctorand.

Com podeu comprovar a la foto, la meva originalitat per disfressar-me va estar supeditada a la roba que tinc aquí, així que no em vaig poder disfressar de pirata (tinc un parell d'espases i de pegats per l'ull a BCN) ni de Dràcula (si no us heu adonat, la noia del meu cosata s'ha emblanquit la cara i porta els llavis pintats de vermell, amb una mena de regalim vermell).

La noia que tinc al costat és una de les doctorands del meu laboratori, es diu Emilia i té dues nenes. Quan es va disfressar a casa les nenes es van començar a espantar i no es va posar gaire cosa més.

De moment, això és tot. Estic fent el dinar per la setmana (només son les 8:40 del matí d'un diumenge, però no podia dormir més!) i més tard he d'anar a veure les meves cèl·lules al laboratori.

¡Mis niñas!

Aquestes són les meves cèl·lules. Jo he fet la foto, estic tan contenta!

Això és una telenovela!

Qui no recorda "La Dama de Rosa"? "Cristal"? Carlos Mata? Doncs viure al meu pis és això, una telenovela...
No només el paio em roba la llet (em va demanar disculpes via SMS ahir a mig matí), sinó que em truca per si li puc comprar ous al super!
Ahir no vaig poder descarregar tota la meva fúria continguda (no sé pas per on sortirà, tinc por de mi mateixa), perquè en arribar a casa estava la seva tieta i la seva filla i no era plan de montar el numeret.
Ja estic fent contactes per mudar-me a un piset sola. Qui em lloga el pis no està a Estocolm, sinó a Londres, però m'enviarà les claus i el contracte per correu ordinari, espero.
Cada vegada estic més convençuda que en una vida passada vaig ser Hitler o Franco, sinó no m'explico perquè em passen a mi aquestes coses.

Estan "pa' llà"

Avui és San Gennaro, patró de Napoli. Buscant per internet, he trobat aquest graciòs mosaic del sant. Adivineu qui té a les faldilles? Obviament, no podria ser cap altra que el grandíssim Maradona, co-patró de la ciutat! Si ja ho dic jo que els napolitans estan una més "pa' llà" que "pa' cà"....

Mjölk!

I la meva pregunta és: per què el paio aquest se m'acaba la llet? Estem a dimarts i em torno a trobar amb la mateixa situació, però com que sóc molt llesta, ja n'havia comprat abans al supermercat i no he hagut de tornar a sortir. Em sembla que no només ha agafat llet, també pa. Però el pitjor de tot és que m'ha tombat el vinagre de mòdena, que estava mal tancat (mea culpa) i s'ha vessat dins de l'armar. On emmagatzemo la llet? La resta del menjar el puc guardar a la meva habitació, però la llet no. Estic considerant moooooolt seriosament dir-li que em piro. No només tenim els furts de llet, sinó que també es dedica a deixar plats bruts a la pica durant un parell de dies. Només em queda resar: "San Honorato, San Honorato, los cojones te ato. Hasta que no hagas desaparecer a mi compañero de piso, no te los desato".

A Estocolm també hi ha bicing!

Nens i nenes, aquí tenim bicing, així que estic intentant averiguar com funciona (tot just estic llegint les "instruccions") per fer rutilles el cap de setmana.

Los Ángeles de Charlie

Aquí teniu una prova de com treballem a Napoli. Molta feina eh? Mentida, perquè en realitat en tenim i molta, però de tant en quant ja va bé fer una mica el "pardillo"...Quins temps aquells en els que la Gessi i jo feiem les "pardi" al lab de la UB!!!! T'enrecordes dels "porus" Meri key? Com oblidar aquell so nasal de la meva esteticien... Doncs bé, aquí s'estila l'estil "Ángeles de Charlie" (el Charlie és el meu company Spampa). Pels qui no em conegueu, la Meri key a Napoli és la del mig (però si us molen les meves amigues us les puc presentar...).
Bueno, vaig a acabar la presentació Power point que demà tinc lab meeting i em toca presentar...arrrrrrrrrrrgggg.

No tinc llet!

Divendres, 20:30.
Quan he sortit de la feina he anat al gimàs i després al súper. Carregada com una mula arribo a casa, pujo les escales fins al meu pis. Em trec les sabates (totalment obligatori a Suècia) i em dirigeixo a la meva habitació. Descarrego la motxilla amb roba suada, tovallola mullada i xampú amb restes de sabó per fora. Porto la bossa amb el menjar a la cuina i em disposo a guardar el menjar al seu lloc. MERDA! El paio aquest s'ha acabat el meu litre de llet i el seu. Mira que ho he pensat, quan era al súper, però sabia que en tenia a casa i era una pes innecessari; ja anava prou carregada. Em poso a cridar (perquè estic sola), renego de sa mare i de la seva descendència (tot i que no en tenen cap culpa). Quan em calmo, li envio un missatge (políticament correcte). Al cap de molta estona em respon i em diu que me'n portarà.
Dissabte, 8:15.
No hi ha llet a la nevera. Desgraciadament, la llet aquí és fresca i no pots comprar 10 tetra-briks i emmagatzemar-los. Tant difícil és pasteuritzar? Tinc dues alternatives:menjar-me els cereals amb iogurt o utilitzar llet de soja que ell té a la nevera (no podria haver utilitzar aquesta enlloc de gastar la meva?).
Després compraré més llet.

JIROUS!

Aquí també fan JIROUS, és a dir, HEROIS i no m'importa pas veure capítols repetits, perquè surt el Mohinder... El Peter Petrelli també em fa gràcia no et pensis...

Diada a l'estranger

Per la majoria de vosaltres avui és un dia d'estar a casa sense fer res, però per a la Meri Key a Estocolm i per a mi, és un dia qualsevol de feina al laboratori! No seria possible com catalanes que som tenir les mateixes festes que tots els catalans i gaudir a més a més de les festes del pais on ens trobem? Massa morro no? Aquí la setmana que ve (el dia 19 per ser més exactes) és San Gennaro, el patró de Napoli (com la Mercè per BCN), dia en que vosaltres treballareu...i jo també (cau en dimecres i no es pot fer pont miri per on es miri). Això sí, el dia de la Mercè (sant de la meva mama i post-aniversari meu), m'agafaré unes horetes de festa, que tindré visita!

I per acabar, VISCA CATALUNYA! (queda massa patriòtic? es que quan un està fora, és el que toca...)

Eeeei! Què ha passat aquest finde? Jo encara no tinc internet a casa, i per això no he pogut actualitzar el blog. Però tu què has fet Amapola a Suècia? Has sortit de marxeta pels bars d'Estocolm? Jo vaig anar a la pelu dissabte, que portava un cabells que ni te digo...Ara sóc més fosca de cabells, i me'ls he tallat una mica, però continuo igual de tremendilla..eeeiiiiiiiii! Quan em faci una foto, ja la penjaré...

M'he enganxat a la sèrie Heroes! Ha començat la primera temporada a Italia 1 (ja sé que a TV3 ja la fan desde fa més temps). I a tu que t'he d'explicar Meri Key, que ets la reina de totes les sèries...Per cert, divendres comença nova temporada de CSI Miami, però no em facis dir quina...Que jo ara estic ocupada els dimarts amb Ugly Betty, els dimecres amb Grey's anatomy (si, aquí també van més endarrerits) i ya no doy pa más! (bé, avui fan capítols inèdits dels Simpson...). Ja veig que aquest hivern estaré ben entretinguda amb el que fan per la tele...

El meu signe del zodiac

D'acooooord, posarem fotos de Naaaaaaaapoli...

És broma! Ara només falta que pengis tu la teva amb el teu signe zodiacal!

Finalment Napoli...

Ja està bé de tanta foto d'Estocolm! EVVIVA NAPOLI! Que tot i que a l'Amapola a Suècia no li va agradar gaire, és una ciutat única al món. Quina altra ciutat té un golf amb vistes a espectaculars illes com Capri, Ischia e Procida i un magnífic volcà com el Vesubi? Quina altra ciutat utilitza els semàfors com a decoració urbana? Quina altra ciutat pot presumir de poder transportar més de 4 persones en una vespa?? Eeeeh ehhh? Que aquí abaix seran molt caòtics, però a mi em sembla que per allà a dalt deuen ser molt sosos i avorrits! Y esoooo...

Prenent el sol...

A que no us imaginaveu que es pogués prendre el sol a Estocolm? Dons el dissabte passat que feia sol com avui (no com ahir que va ploure a l'estil monzó) vaig anar a fer una volta per la ciutat. Em vaig trobar un restaurant, que si no m'equivoco es deia Francesca o un nom bastant similar, on hi havia una zona d'estil chill out en què podies seure a prendre alguna coseta. Seies sobre uns grans coixins i tenies la vista d'un dels llacs (no són exactament llacs que el envolten Estocolm, però soposo que ja m'enteneu). Em vaig demanar un suquet de taronja i a prendre "le soleil". Evidentment portava màniga llarga, que per molt solet que fes, la brisa que corria no convidava a ensenyar els braços.

A veure si avui tinc sort i puc prendre una miqueta el sol...

Back to work

De nou a Napoli i de nou a la feina...Què dur aixecar-se de nou a cop de despertador! I a sobre, avui quan m'he aixecat semblava que fos encara de nit de la que estava caient! Millor que sigui així, si no em dona per pensar que podria estar a la platja enlloc d'estar al laboratori...

Us presento els meus companys de laboratori!

"Buscando a Wally"...A veure si em veieu!

IKEA

Com diría Jesulín de Ubrique: "En dos palabras: IM PRESIONANTE".

M'ha agradat l'Ikea més gran del món i penso repetir la visita (però m'hauré de buscar una excusa). He trobat coses que no hi ha al nostre o com a mínim no hi eren la darrera vegada que hi vaig ser. Això podria ser una bona excusa, oi?

Bon dia pel matí!

Abans de posar-me a fer feina (alguna cosa hauria de fer, ja que ahir em vaig passar la tarda davant la tele mirant sèries americanes tan cutres... No ho sabeu prou!) vaig a escriure alguna coseta més i a posar algunes afotos de casa meva (a dalt teniu un "souvenir" de la MAMA per no trobar tant a faltar els meus gats).

El barri on visc és molt tranquil, ahir pel matí vaig estar donant una volta (crec que la penya es pensava que estava mig pirada, ja que caminava sola i semblava que buscava alguna cosa i no la trobava).

Els edificis que hi ha són molt similars, o això sembla per fora. Per una banda donen al carrer des d'on es pot accedir amb el cotxe des d'un carrer més gran que està separat ca amb una espècie d'autovia/ronda/lloc per on van molts cotxes; per l'altra banda donen a un petit jardí.
L'apartament on visc té un gran jardí darrera, com podeu veure en aquesta fotografia.

La meva habitació dóna al carrer principal, però no se sent res amb les finestres tancades. La veritat és que és molt tranquil! El meu llit és graaaan i tinc 3 calaixeres i un escriptori molt graaan també.

Bé, de moment això és tot, que he estat fent un messenger amb la Marta i m'ha dit que hi ha busos que et porten a l'IKEA i ho estic buscant, així que la feina haurà de quedar per un altre dia...

PETONS!

Tot passejant per Stockholm...

Què tal?

Sembla que avui no farà tant de sol com els altre dies i m'estic plantejant si sortir o no. Hauria de fer un "reconeixement" de la meva zona, ja que tant dijous, com divendres i dissabte he estat fent voltes pel de la ciutat.

Des de fa 2 dies estic sola a casa, ja que el meu company de pis se n'ha anat de vacances a Paris. Podria anar al cine, però no tinc gaire clar si les pel·lícules són com a la tele (en anglès subtitulat en suec), espero que sí...

Comparat amb Barcelona fa molt de fred! Porto un abric d'hivern, amb un jersey gruixut i sota una samarreta de màniga llarga i una altra de tirants. Al solet s'hi està bé, sense jaqueta, però quan un núvol tapa el sol, fa fred!

De moment això és tot. Fins aviat!

Me'n vaig a donar una volta

Ei família!
Me'n vaig a donar una volta, a descobrir nous indrets...
Petons!

Jo a Stockholm, tu a Nàpols

Hola!

Escric des d'Stockholm, després d'haver pogut viatjar en Business i d'haver vist l'aterratge des de la cabina del pilot.

Un petó ben fort!