Tens tota la raó, però just acabo de veure ara el teu comentari. Mira que ho tenia apuntat a l'agenda i hi vaig estar pensant la setmana passada. Ho sento. Ahir se'm va passar i he estat fent cosetes amb l'ordinador i ara m'ha vingut un flaix i t'he enviat un mail, després he escrit al messenger i ara al blog. Just m'adono que ja m'havies escrit tu a les 12.
Espero que no torni a passar...
2 comentaris:
Don guorri meri key, it japens somtaims...Sol passar, que quan un està fora s'oblida més fàcilment dels aniversaris (i els altres també s'obliden més fàcilment de tu, ho dic pel número d emissatges que vaig rebre agir...). Això sí, la gent sempre et sorpren: gent que no senties desde feia anys, s'enrecorda del teu aniversari. La vida té aquestes coses! Però no et preocupis, et perdono!!!!!!! (perquè potser l'any que ve em passa a mi...grrrrr...és l'edat)
Aix, és que l'edat no perdona i quan t'acostes als 30 menys...
Publica un comentari a l'entrada