Eiiiiiiiiiii fanàtiques de la dansa del ventre! Aquí teniu a una nova companya! Ahir vaig anar a la primera classe de dansa del ventre (no sé si serà també l'última...). Vaig anar amb la meva companya Cris, i no ens pensàvem que seria tan dur...Quin mal de malucs, "culet" i abdominals...aiiiiiish! Però em va agradar molt! Això sí, si decideixo continuar, m'hauré de comprar el mocadoret, que sino, no té gràcia moure's i no fer soroll!!!
Dic que dubto si continuar perquè gairebé tots els meus companys s'apunten al gimnàs que hi ha sota el laboratori i clar, jo no vull ser l'asocial que fa una altra cosa (i clar, les dues coses no pot ser, tant pel temps com per la butxaca, que aquí aquestes coses són més cares que a BCN...)
Bueno noies, l'eperiència ha valgut la pena!!!
3 comentaris:
Una recomanació: si continues amb la dansa, pel bé de la humanitat en general i de la teva salut mental en concret, no et posis el mocador de monedes per la classe. No només no et deixa seguir el ritme de la música (fa massa soroll), sinó que també pesa si les monedes són "bones".
Sí, això que diu la sueca ballarina és veritat.
Vinga, Raquel, sigues associal i vés a remenar!! O millor: convenç les teves companyes del laboratori perquè també s'apuntin a dansa. :)
La Marta té raó, podeu fer de "pupadance italianes" si les altres també s'apunten!
Publica un comentari a l'entrada