No tinc llet!

Divendres, 20:30.
Quan he sortit de la feina he anat al gimàs i després al súper. Carregada com una mula arribo a casa, pujo les escales fins al meu pis. Em trec les sabates (totalment obligatori a Suècia) i em dirigeixo a la meva habitació. Descarrego la motxilla amb roba suada, tovallola mullada i xampú amb restes de sabó per fora. Porto la bossa amb el menjar a la cuina i em disposo a guardar el menjar al seu lloc. MERDA! El paio aquest s'ha acabat el meu litre de llet i el seu. Mira que ho he pensat, quan era al súper, però sabia que en tenia a casa i era una pes innecessari; ja anava prou carregada. Em poso a cridar (perquè estic sola), renego de sa mare i de la seva descendència (tot i que no en tenen cap culpa). Quan em calmo, li envio un missatge (políticament correcte). Al cap de molta estona em respon i em diu que me'n portarà.
Dissabte, 8:15.
No hi ha llet a la nevera. Desgraciadament, la llet aquí és fresca i no pots comprar 10 tetra-briks i emmagatzemar-los. Tant difícil és pasteuritzar? Tinc dues alternatives:menjar-me els cereals amb iogurt o utilitzar llet de soja que ell té a la nevera (no podria haver utilitzar aquesta enlloc de gastar la meva?).
Després compraré més llet.